Lo divendres 13 de setembre faguèrem l’onzen Club de Lectura, aqueste còp dedicat a Lo libre de Catòia, de Joan Bodon. Es un libre màger de la literatura occitana e mai de la literatura universala, Parla de temas que benlèu pareisson arcaïcs e locals mas que fan pensar als legeires en temas intemporals e universals.
Lo nombre important de participants, tanplan en linha coma en preséncia, demòstra l'interès immens que suscita aquesta òbra.
Comencèrem la session en legissent una pichona nòta biografica e bibliografica de l’autor.
Nòta biografica de l’autor
Joan Bodon nasquèt a Crespin l’11 de decembre de 1920 e moriguèt a Argeria lo 24 de febrièr de 1975. La mòrt de sa grand l’an 1934 li provoquèt un grand trauma e comencèt a quequejar (servèt aqueste problèma per tota sa vida). Descobriguèt son interès per l’occitan e sa vocacion coma escrivan amb l’òbra Del breç a la tomba de Justin Besson e amb los contes tradicionals qu’ausiguèt racontar a sa maire. Amb aquestes contes farguèt son primièr libre, Contes del meu ostal (1951). Lo segond libre qu’escriguèt, Contes dels Balssàs (1954), es mai personal, mens tradicional. Esdeveniguèt regent mas l’an 1940 partiguèt al Servici de Trabalh Obligatòri e foguèt mandat a Polonha. Tornèt en 1945, marcat prigondament per aquesta marrida experiéncia, que racontèt parcialament al roman La grava sul camin (1956). En 1946 se maridèt amb Camilha Vidal amb qui aguèt sièis mainatges. Bodon collabòra amb lo Grelh Roergàs, una associacion felibrenca, des de 1938, mas a partir de 1950 comença a se relacionar amb l’IEO. En 1954 participèt en la Santa Estela que lo felibritge celebrèt a Avinhon, experiéncia que profechèt per escriure La Santa Estèla del Centenari (1960). La relacion amb l’IEO fa que prenga consciéncia de los problèmas d’Occitània e de la lenga e es marcat prigondament. En 1968, per rasons economicas anèt a viure a Argeria e es ont demorèt fins que moriguèt.
Bibliografia
Romans
La grava sul camin, Tolosa: IEO, 1956.
La Santa-Estèla del centenari, Rodés: Subervie, 1960
Lo libre dels grands jorns, Tolosa: IEO, 1964.
Lo libre de Catòia, Lo Libre occitan, Coll. Pròsa d'uèi, 1966.
La quimèra, 1974
Las domaiselas, 1976
Contes
Contes del meu ostal, Vilafranca-de-Roèrgue, Salingardes, 1951
Contes de Viaur, 1952
Contes dels Balssàs, Vilafranca-de-Roèrgue, Salingardes, 1953
Contes del drac, 1975
Poèmas
Res non val l'electrochòc, 4 Vertats, 1970
Sus la mar de las galèras, IEO, Messatges, 1975
Dempuèi contunhèrem amb la lectura del poèma «Alba d’Occitània» de son libre Sus la mar de las galèras e la siá revirada al catalan de Dolors Català:
«Alba d’Occitània»
La nuèch e la plueja e lo gèl, Pas una estèla dins lo cèl… Quora tornarà l’alba? Encara canta pas l’aucèl… Quora tornarà l’alba?
Una nuèch longa sens amor, lo rosal plora sus la flor… Quora tornarà l’alba? S’entrevesiàm una lusor… Quora tornarà l’alba?
Aquela nuèch s’acaba pas, de cada part i a lo bartàs… Quora tornarà l’alba? La gòira demòra sul pas… Quora tornarà l’alba?
Nuèch de cadenas e d’estòc per ne riblar la lenga d’Òc… Quora tornarà l’alba? Mas cada mot geta son fuòc: Quora tornarà l’alba?
(traducció al català)
La nit i la pluja i el gel,
ni una estrella al cel...
Quan tornarà l'alba?
Encara no canta l'ocell...
Quan tornarà l'alba?
Una nit llarga sense amor,
el roser plora sobre la flor...
Quan tornarà l'alba?
Si albirem una lluor ...
Quan tornarà l'alba?
Aquella nit no s'acaba,
A cada costat hi ha el matollar...
Quan tornarà l'alba?
L’aligot roman al llindar...
Quan tornarà l'alba?
Nit de cadenes i estoc
per reblar la llengua d'Òc...
Quan tornarà l'alba?
Mes cada mot llença el seu foc:
Quan tornarà l'alba?
Aprèp parlarèm de la bòira de Catòia situada al limit del Roergue e de l’Albigés pendent las annadas 1930. Lo professor Jaume Figueras nos expliquèt que l’ostal de Bodon de Crespin es coma l’ostal de Catòia, pr’amor que es una caracteristica de l’òbra de Bodon de plaçar totjorn d’episòdis autobiografics dins la ficcion. Per tot aquò presentèrem qualques fotòs de l’ostal de Joan Bodon que lo professor Jaume Figueras faguèt en 1997 (an amont, an aval) quand èra pas encara musèu. Vegèrem las imatges de l’ostal mentre legissiam las frasas del libre ont sortissiá la descripcion de l’ostal dels Catòia, e totes aguèrem la idèa de perque se disiá que Bodon aviá descrich son ostal quand escriguèt lo libre.
Passèrem a l’analisi de la familha d’Amanç e sustot del pepin. La siá resisténcia als cambis, la siá obsession per la religion, d’aquesta causida de viure a despart dels autres. Mas tanben diguèrem qu’èra una sòrta de profèta, mas que coma totes los profètas a còps devinava pas çò que passarà.
La relacion d’Amanç amb las femnas (o de sa manca de relacion) foguèt lo tema venent. Diguèrem qu’aquò benlèu èra culpa de l’educacion que recebèt e dels motius pels que fugís de Fernanda mas fugís pas «de la cosina de Tolosa». Aquò faguèt iniciar la discussion de la diferéncia entre la siá causida per las putas e la de son paire. Se poiriá pensar que las relacions sexualas d’Amanç son sonque amb putas perque aviá pas cap d’autra relacion amb d’autras femnas, mas lo paire èra maridat e tanben anava amb putas. Se diguèt que a d’autras òbras de Bodon la imatge de las putas es positiva. Lo professor Jaume Figueras racontèt que Bodon vesiá las prostituïdas coma egals, coma reprimidas. Apondèt que l’òbra de Bodon, subretot las òbras inacabadas, mostravan grèus problèmas de repression sexuala.
Aguèron tanben protagonisme los problèmas qu’Amanç a e del futur que podriá aver, amb l’educacion qu’a rebut e sa creissença a despart dels autres. El es un jove que pensa que la luxúria consistís en mostrar parts del cos als autres, aital es impossible qu’aja unas relacions normalas amb las femna. E mai, quand los autres conscrits vòlon far una fèsta amb el, fa una engana amb sang de polet per los far creire qu’es malaut. La conclusion es que contunha sol per una causida personala, mas benlèu es pas estranh de far aquò amb l’educacion qu’a agut.
Trapèrem qualques metafòras dins del tèxte, coma la farina, lo fuòc, la venda de las vaquetas... Foguèrem d’acòrdi qu’èran senhals de la fin del monde ancian, mòstras de l’arribada del temps nòu, una epòca ont los Catòias an pas d’espaci. La familha de Fernanda an d’espaci perque an causit de cambiar, contunhan pas las tradicions ancianas, e nimai reson. Los Catòias dispareisson perque càmbian pas.
Senhalèrem la metafòra de la flor, una margarida, que creis dins lo fems, voltada de poiridum. Lo pepin mòstra la flor a Amanç, li ditz que la flor creis malgrat la poririum, e que finalament florirà. Lo pepin pensa qu’Amanç serà aquesta flor, qu’el formarà una familha catolica coma cal e que farà contunhar la siá glèisa.
Una autra metafòra del libre es la del pepin, que ditz a Amanç que la siá bòria es coma l’iscla de Robinson, qu’eles son de Robinsons en una iscla. Mas Amanç acaba essent lo darrièr d’eles, e fin finala, fins pèrd l’iscla. Se diguèt que en qualque biais totes sèm de Robinsons. Parlèrem de la possibilitat que aquesta metafòra parlèsse d’Occitània e de la lenga d’òc, e foguèrem totes d’acòrdi que ne parlava.
Lo cambiament de lenga quand Amanç coneis Fernanda foguèt tanben remarcat. El parla lo lengadocian e ela lo gascon e an qualques problèmas per se comprene, alara Fernanda li prepausa de francimandejar entre eles. Es una autra senhal de coma la familha de Fernanda càmbia per s’adaptar als autres, que restaràn pas fidèls a las costumas ancianas.
Finalament, riguèrem de recordar l’encontre amb la Papessa. Ela ditz als Catòias qu’eles tanben son d’esquismatics, que son l’esquisma de la religion anciana de la qu’ela n’es Papessa.
Nos manca encara dire que i aguèt l’intervencion d’un amic occitan que nos racontèt coma encara a jorn d’uèi i a marcadas diferéncias ideologicas entre roergasses e albigeses.
Finalament totes foguèrem d'acòrdi que lo libre de Catòia es un roman plan esmovent sus la vida d’un òme que pode pas se desvolopar, que quèrre lo sieu ieu en un país minorizat, amb una lenga minorizada e una religion minorizada. Es lo darrièr testimòni d’aqueste mond que existís pas jamai. Coma Bodon mateis.
E aquí finís lo resumit d’aquesta session. Sonque nos manca de mercejar totes los assistents (los abituals e los nòus) per la vòstra participacion. Esperem que la session vos agradèsse. Se volètz de nos far arribar vòstra opinion o ben avètz de prepausas per la melhorar, remembratz qu’avèm lo corrièr clubdelectura@caoc.cat.
Per la session venenta del Club de Lectura legirem lo libre de Florian Vernet Vidas e engranatges, un recuèlh de contes estrambordants, escriches en lengadocian.
Esther Lucea i Dolors Català
[post_title] => Lo libre de Catòia, un libre màger de la literatura occitana
[post_excerpt] => Lo divendres 13 de setembre faguèrem l’onzen Club de Lectura, aqueste còp dedicat a Lo libre de Catòia, de Joan Bodon. Es un libre màger de la literatura occitana e mai de la literatura universala,
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => lo-libre-de-catoia-un-libre-mager-de-la-literatura-occitana
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2024-09-20 13:28:38
[post_modified_gmt] => 2024-09-20 11:28:38
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://old.caoc.cat/?p=19833
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[1] => WP_Post Object
(
[ID] => 19815
[post_author] => 2
[post_date] => 2024-09-13 13:01:16
[post_date_gmt] => 2024-09-13 11:01:16
[post_content] =>
El nivell Bàsic (A2) s’impartirà, durant aquest 2024-25, en dos cursos de 30 hores lectives cadascun: nivell Bàsic 1 i nivell Bàsic 2. Els cursos es realitzaran per quadrimestres, amb pagament únic o quadrimestral, i es complementaran per obtenir al cap de les 60h el Diplòma Nivèl Basic (A2).
💻 en línia, sessions per videoconferència i amb el suport d’una aula virtual amb el material del curs.
🗓 Curs nivell Bàsic 1: del 8 d’octubre 2024 – al 4 de febrer de 2025
🗓 Curs nivell Bàsic 2: de l’11 de febrer de 2025 – al 3 de juny de 2025
🗓 Curs nivell Bàsic 1: de l’11 de febrer de 2025 – al 3 de juny de 2025
📝 MATRÍCULA: per formalitzar la matrícula cal emplenar i enviar-nos per correu electrònic el formulari d’inscripció (jroque@gmail.com) i fer el pagament al número de compte ES10 2100-1006-57-0200061117 (CaixaBank).
🎓 RECONEIXEMENT PER A PROFESSORS*: curs de 30h/60h reconegut com a activitat de formació permanent del professorat pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. Per obtenir la certificació de l’activitat és necessari haver assistit al 80% de les sessions sincròniques i obtenir una valoració positiva de les tasques planificades en relació amb l’aprofitament.
* Pendent resolució tràmit.
** El curs es desenvoluparà amb un mínim d’inscrits.
***Un cop efectuat el pagament de la matrícula i iniciat el curs aquest no serà retornat.
▶️ Més informació a l’apartat del web de cursos o bé posa’t en contacte amb nosaltres: jroque@gmail.com .
[post_title] => Curs de llengua i cultura occitanes (nivell Bàsic, iniciació)
[post_excerpt] => Descobreix una una nova llengua i aprèn l'occità. Modalitat virtual. Informa-te'n!
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => curs-de-llengua-i-cultura-occitanes-nivell-basic-iniciacio-4
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2024-09-13 13:09:18
[post_modified_gmt] => 2024-09-13 11:09:18
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://old.caoc.cat/?p=19815
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[2] => WP_Post Object
(
[ID] => 19775
[post_author] => 2
[post_date] => 2024-09-05 14:14:33
[post_date_gmt] => 2024-09-05 12:14:33
[post_content] =>
El CAOC és un dels centres amb més bagatge en l’ensenyament de l’occità a Catalunya després de més de catorze anys dedicats a aquesta tasca. A partir del proper mes d’octubre encetem els nous cursos de llengua i cultura occitanes.
Enguany, els cursos s’ofereixen en modalitat en línia (sessions en directe) i presencial.
Hi ha cinc nivells on inscriure’s segons els coneixements previs de l’alumne, des del nivell inicial fins el superior. Els cursos tindran lloc un dia a la setmana, des d’octubre fins a juny i s’ofereixen en modalitat en línia 💻 :
Curs pont d’aranès** (Tríptic informatiu + full d'inscripció)
* El nivell Bàsic (A2): s’impartirà en dos cursos quadrimestrals de 30 hores lectives cadascun: nivell Bàsic 1 i nivell Bàsic 2; que es complementaran per obtenir al cap de les 60h el Diplòma Nivèl Basic (A2). El Nivell Bàsic 1 s’iniciarà el dimarts 8 d’octubre i finalitzarà el 4 de febrer.
** Curs Pont d’aranès (grup pilot): té com a finalitat aprofundir en les competències característiques d’un usuari independent de la llengua occitana en la seva variant aranesa.
I, com a complement als cursos regulars, oferim dues opcions de grups de conversa:
🗣 Curs de Manteniment i Conversa en occità: en modalitat presencial, dirigit a aquelles persones que volen millorar la fluïdesa oral i la correcció fonètica i lèxica. Les sessions es faran en dilluns alterns de 18h00 a 20h00 i començaran a mitjans d’octubre.
🗣 Curs de conversa “Parlem occitan!”: en modalitat en línia. Les sessions es faran en dimecres alterns de 19h00 a 20h30 i començaran a finals d’octubre.
▶️Cursos reconeguts com a activitat de formació permanent del professorat pel Departament d’Educació i amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística.
▶️MATRÍCULA: per formalitzar la matrícula cal emplenar i enviar-nos per correu electrònic el formulari d’inscripció (jroque@gmail.com) i fer el pagament al número de compte ES10 2100-1006-57-0200061117 (CaixaBank). O bé presencialment a la nostra oficina del carrer Providència 42 de Barcelona.
▶️ Modalitat en Línia: sessions en directe amb el professor i la resta d’alumnes mitjançant una plataforma virtual i el suport d’una aula virtual Google Classroom.
* Els cursos es desenvoluparan amb un mínim d’inscrits. ** Un cop efectuat el pagament de la matrícula i iniciat el curs aquest no serà retornat.
[post_title] => Apren l’occitan! Corses 2024-25
[post_excerpt] => Vols aprendre l’occità, llengua oficial a Catalunya? Nous cursos de llengua i cultura occitanes en línia i presencials.
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => apren-loccitan-corses-2024-25
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2024-09-25 16:00:12
[post_modified_gmt] => 2024-09-25 14:00:12
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://old.caoc.cat/?p=19775
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[3] => WP_Post Object
(
[ID] => 19768
[post_author] => 2
[post_date] => 2024-09-04 15:24:32
[post_date_gmt] => 2024-09-04 13:24:32
[post_content] =>
Us esperem a la Fira d’Entitats dels Països Catalans de l’Onze de setembre on ens hi trobareu durant tot el dia.
📍 Lloc: Passeig Lluís Companys de Barcelona (baixant a mà esquerra, tocant al Parc de la Ciutadella)
📆 Horari: de 10h30 a 20h00
Compartirem com d’altres anys espai amb OC PERTOT – MACAREL, marca de productes occitans.👚🎁
Tindrem tota mena de material cultural i didàctic relacionat amb Occitània a la vostra disposició: llibres, CD, samarretes, banderes, …
💥Tindrem la samarreta de la Pujada al Port de Salau d'enguany, per tots aquells que us en vàreu quedar sense.
Un bon regal per la Diada!!
📌Us podrem informar sobre la nostra entitat i sobre els cursos de diferents nivells de llengua i cultura occitanes. També, dels tallers de cultura occitana que organitzem i que comencen el proper mes d’octubre.
Us hi esperem! Bona Diada Nacional!
[post_title] => Estand informatiu i de llibres durant la Diada Nacional
[post_excerpt] => Us esperem a la Fira d'Entitats dels Països Catalans de l'Onze de setembre on ens hi trobareu durant tot el dia.
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => estand-informatiu-i-de-llibres-durant-la-diada-nacional-2
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2024-09-09 13:33:47
[post_modified_gmt] => 2024-09-09 11:33:47
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://old.caoc.cat/?p=19768
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[4] => WP_Post Object
(
[ID] => 19758
[post_author] => 2
[post_date] => 2024-09-04 14:58:31
[post_date_gmt] => 2024-09-04 12:58:31
[post_content] =>
Vos convidam a participar a una session del Club de Lectura en occitan dobèrt a totes, ont podrètz parlar sus la vòstra lectura del libre prepausat Lo libre de Catòia: lo vòstre vejaire, ne legir d’estraches…
Luènh de son ostal e d'annadas mai tard, Catòia conta son enfança dins l'una de las darrièiras familhas d'Enfarinats del Roergue, aqueles catolics que refusèron lo Concordat de 1801 e que visquèron isolats dins un ròdol ostil, en demorar prigondament estacats a las practicas dels aujòls.
Un roman que tira son universalitat de sos tèmas eternals ; son las valors maires, mas sens nostalgia, de l'intimitat amb un pichon país e del remembre de tempses passats.
Lo libre de Catòia. IEO edicions, colleccion Òbras de Joan Bodon.
Catoia l’enfarinat(traducció al català d’Artur Quintana). Bodon, Joan. Club Editor, 2009.
📆 divendres 13 de setembre de 2024 🕡 17:00 h 📍 Presencial. CAOC. Providència, 42. 08024 Barcelona 💻 En linha 🎫 Activitat de participacion dobèrta / a gratis 🗣 Session en occitan e catalan / totes los nivèls d’occitan seran planvenguts 📝 Vos cal inscriure a l’avança e vos mandaram lo ligam de la session en linha: jroque@gmail.com
NB:
E mai, es un libre aisit de trapar revirat al catalan!
La version en occitan es malaisida de crompar, vos recomandem de la cercar a las bibliotècas publicas, que la podretz trapar.
La versió en català, la podeu trobar a llibreries com ara Ona Llibres.
[post_title] => Club de Lectura Lo libre de Catòia
[post_excerpt] => Vos convidam a participar a una session del Club de Lectura en occitan dobèrt a totes, ont podrètz parlar sus la vòstra lectura del libre prepausat Lo libre de Catòia: lo vòstre vejaire, ne legir d’estraches…
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => club-de-lectura-lo-libre-de-catoia
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2024-09-04 15:15:58
[post_modified_gmt] => 2024-09-04 13:15:58
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://old.caoc.cat/?p=19758
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[5] => WP_Post Object
(
[ID] => 19737
[post_author] => 2
[post_date] => 2024-08-16 19:52:47
[post_date_gmt] => 2024-08-16 17:52:47
[post_content] =>
Qualques mots en nom del CAOC per felicitar l’EOE amb motiu del cinquanten anniversari. Un cinquanten anniversari es una granda capitada. Se podriá dire que l’istòria de l’EOE e del CAOC an anat de la man, e des del CAOC sempre avèm donat supòrt a aquesta iniciativa màger de la promocion de l’occitan. Ja l’an 1978 Enric Garriga Trullols venguèt a l’Escòla Occitana amb un grop de catalans. Èra la quatrena edicion de l’Escòla. L’an 1980 se ja faguèron classas de catalan e i aguèt musica catalana. Las annadas an anat passant mas lo assistents catalans contunhan. E tanben contunha lo supòrt del CAOC a l’escòla occitana. L’an 2001 decidiguèrem far una borsa d’estudis pels ganhadors de la Dictada e cada an aqueste es lo premi. Tanben es lo premi del ganhador del concors de racontes Enric Garriga Trullols e del nòu concors d’ensages.
Pel CAOC la valor d’aquesta Escòla va mai enlà de l’ensenhament de l’occitan. Es de las solas possibilitats que i a de viure una vertadièra immersion en occitan, es una plaça ont la lenga es viva e se pòt socializar en occitan naturalament. E aquò es tras que important per las personas qu’aimam l’occitan e mai per aqueles que voldrián l’aprene. E mai important encara i a las relacions personalas que s’i fan, l’afrairament entre totes los qui formem part de l’Escòla, e aquò se coneis per aqueles que nos cal de venir cada annada.
Es per aquesta longa trajectòria comuna que al CAOC sentissèm orgulh de la capitada de l’Escòla. Perque 50 ans son un anniversari important mas es pas lo darrièr, es lo primièr de totes los autres anniversaris de la fèsta que volèm celebrar, la dels 100 ans de l’Escòla Occitana d’Estiu. Sonque nos mancan 50 annadas mai, mas es çò que volèm.
Felicitacions! Per molts anys!
[post_title] => L'Escòla Occitana d'Estiu festeja sos 50 ans !
[post_excerpt] => Pel CAOC la valor d’aquesta Escòla va mai enlà de l'ensenhament de l'occitan.
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => lescola-occitana-destiu-festeja-sos-50-ans
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2024-08-05 20:08:06
[post_modified_gmt] => 2024-08-05 18:08:06
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://old.caoc.cat/?p=19737
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
)
[post_count] => 6
[current_post] => -1
[before_loop] => 1
[in_the_loop] =>
[post] => WP_Post Object
(
[ID] => 19833
[post_author] => 2
[post_date] => 2024-09-20 13:23:35
[post_date_gmt] => 2024-09-20 11:23:35
[post_content] =>
Lo divendres 13 de setembre faguèrem l’onzen Club de Lectura, aqueste còp dedicat a Lo libre de Catòia, de Joan Bodon. Es un libre màger de la literatura occitana e mai de la literatura universala, Parla de temas que benlèu pareisson arcaïcs e locals mas que fan pensar als legeires en temas intemporals e universals.
Lo nombre important de participants, tanplan en linha coma en preséncia, demòstra l'interès immens que suscita aquesta òbra.
Comencèrem la session en legissent una pichona nòta biografica e bibliografica de l’autor.
Nòta biografica de l’autor
Joan Bodon nasquèt a Crespin l’11 de decembre de 1920 e moriguèt a Argeria lo 24 de febrièr de 1975. La mòrt de sa grand l’an 1934 li provoquèt un grand trauma e comencèt a quequejar (servèt aqueste problèma per tota sa vida). Descobriguèt son interès per l’occitan e sa vocacion coma escrivan amb l’òbra Del breç a la tomba de Justin Besson e amb los contes tradicionals qu’ausiguèt racontar a sa maire. Amb aquestes contes farguèt son primièr libre, Contes del meu ostal (1951). Lo segond libre qu’escriguèt, Contes dels Balssàs (1954), es mai personal, mens tradicional. Esdeveniguèt regent mas l’an 1940 partiguèt al Servici de Trabalh Obligatòri e foguèt mandat a Polonha. Tornèt en 1945, marcat prigondament per aquesta marrida experiéncia, que racontèt parcialament al roman La grava sul camin (1956). En 1946 se maridèt amb Camilha Vidal amb qui aguèt sièis mainatges. Bodon collabòra amb lo Grelh Roergàs, una associacion felibrenca, des de 1938, mas a partir de 1950 comença a se relacionar amb l’IEO. En 1954 participèt en la Santa Estela que lo felibritge celebrèt a Avinhon, experiéncia que profechèt per escriure La Santa Estèla del Centenari (1960). La relacion amb l’IEO fa que prenga consciéncia de los problèmas d’Occitània e de la lenga e es marcat prigondament. En 1968, per rasons economicas anèt a viure a Argeria e es ont demorèt fins que moriguèt.
Bibliografia
Romans
La grava sul camin, Tolosa: IEO, 1956.
La Santa-Estèla del centenari, Rodés: Subervie, 1960
Lo libre dels grands jorns, Tolosa: IEO, 1964.
Lo libre de Catòia, Lo Libre occitan, Coll. Pròsa d'uèi, 1966.
La quimèra, 1974
Las domaiselas, 1976
Contes
Contes del meu ostal, Vilafranca-de-Roèrgue, Salingardes, 1951
Contes de Viaur, 1952
Contes dels Balssàs, Vilafranca-de-Roèrgue, Salingardes, 1953
Contes del drac, 1975
Poèmas
Res non val l'electrochòc, 4 Vertats, 1970
Sus la mar de las galèras, IEO, Messatges, 1975
Dempuèi contunhèrem amb la lectura del poèma «Alba d’Occitània» de son libre Sus la mar de las galèras e la siá revirada al catalan de Dolors Català:
«Alba d’Occitània»
La nuèch e la plueja e lo gèl, Pas una estèla dins lo cèl… Quora tornarà l’alba? Encara canta pas l’aucèl… Quora tornarà l’alba?
Una nuèch longa sens amor, lo rosal plora sus la flor… Quora tornarà l’alba? S’entrevesiàm una lusor… Quora tornarà l’alba?
Aquela nuèch s’acaba pas, de cada part i a lo bartàs… Quora tornarà l’alba? La gòira demòra sul pas… Quora tornarà l’alba?
Nuèch de cadenas e d’estòc per ne riblar la lenga d’Òc… Quora tornarà l’alba? Mas cada mot geta son fuòc: Quora tornarà l’alba?
(traducció al català)
La nit i la pluja i el gel,
ni una estrella al cel...
Quan tornarà l'alba?
Encara no canta l'ocell...
Quan tornarà l'alba?
Una nit llarga sense amor,
el roser plora sobre la flor...
Quan tornarà l'alba?
Si albirem una lluor ...
Quan tornarà l'alba?
Aquella nit no s'acaba,
A cada costat hi ha el matollar...
Quan tornarà l'alba?
L’aligot roman al llindar...
Quan tornarà l'alba?
Nit de cadenes i estoc
per reblar la llengua d'Òc...
Quan tornarà l'alba?
Mes cada mot llença el seu foc:
Quan tornarà l'alba?
Aprèp parlarèm de la bòira de Catòia situada al limit del Roergue e de l’Albigés pendent las annadas 1930. Lo professor Jaume Figueras nos expliquèt que l’ostal de Bodon de Crespin es coma l’ostal de Catòia, pr’amor que es una caracteristica de l’òbra de Bodon de plaçar totjorn d’episòdis autobiografics dins la ficcion. Per tot aquò presentèrem qualques fotòs de l’ostal de Joan Bodon que lo professor Jaume Figueras faguèt en 1997 (an amont, an aval) quand èra pas encara musèu. Vegèrem las imatges de l’ostal mentre legissiam las frasas del libre ont sortissiá la descripcion de l’ostal dels Catòia, e totes aguèrem la idèa de perque se disiá que Bodon aviá descrich son ostal quand escriguèt lo libre.
Passèrem a l’analisi de la familha d’Amanç e sustot del pepin. La siá resisténcia als cambis, la siá obsession per la religion, d’aquesta causida de viure a despart dels autres. Mas tanben diguèrem qu’èra una sòrta de profèta, mas que coma totes los profètas a còps devinava pas çò que passarà.
La relacion d’Amanç amb las femnas (o de sa manca de relacion) foguèt lo tema venent. Diguèrem qu’aquò benlèu èra culpa de l’educacion que recebèt e dels motius pels que fugís de Fernanda mas fugís pas «de la cosina de Tolosa». Aquò faguèt iniciar la discussion de la diferéncia entre la siá causida per las putas e la de son paire. Se poiriá pensar que las relacions sexualas d’Amanç son sonque amb putas perque aviá pas cap d’autra relacion amb d’autras femnas, mas lo paire èra maridat e tanben anava amb putas. Se diguèt que a d’autras òbras de Bodon la imatge de las putas es positiva. Lo professor Jaume Figueras racontèt que Bodon vesiá las prostituïdas coma egals, coma reprimidas. Apondèt que l’òbra de Bodon, subretot las òbras inacabadas, mostravan grèus problèmas de repression sexuala.
Aguèron tanben protagonisme los problèmas qu’Amanç a e del futur que podriá aver, amb l’educacion qu’a rebut e sa creissença a despart dels autres. El es un jove que pensa que la luxúria consistís en mostrar parts del cos als autres, aital es impossible qu’aja unas relacions normalas amb las femna. E mai, quand los autres conscrits vòlon far una fèsta amb el, fa una engana amb sang de polet per los far creire qu’es malaut. La conclusion es que contunha sol per una causida personala, mas benlèu es pas estranh de far aquò amb l’educacion qu’a agut.
Trapèrem qualques metafòras dins del tèxte, coma la farina, lo fuòc, la venda de las vaquetas... Foguèrem d’acòrdi qu’èran senhals de la fin del monde ancian, mòstras de l’arribada del temps nòu, una epòca ont los Catòias an pas d’espaci. La familha de Fernanda an d’espaci perque an causit de cambiar, contunhan pas las tradicions ancianas, e nimai reson. Los Catòias dispareisson perque càmbian pas.
Senhalèrem la metafòra de la flor, una margarida, que creis dins lo fems, voltada de poiridum. Lo pepin mòstra la flor a Amanç, li ditz que la flor creis malgrat la poririum, e que finalament florirà. Lo pepin pensa qu’Amanç serà aquesta flor, qu’el formarà una familha catolica coma cal e que farà contunhar la siá glèisa.
Una autra metafòra del libre es la del pepin, que ditz a Amanç que la siá bòria es coma l’iscla de Robinson, qu’eles son de Robinsons en una iscla. Mas Amanç acaba essent lo darrièr d’eles, e fin finala, fins pèrd l’iscla. Se diguèt que en qualque biais totes sèm de Robinsons. Parlèrem de la possibilitat que aquesta metafòra parlèsse d’Occitània e de la lenga d’òc, e foguèrem totes d’acòrdi que ne parlava.
Lo cambiament de lenga quand Amanç coneis Fernanda foguèt tanben remarcat. El parla lo lengadocian e ela lo gascon e an qualques problèmas per se comprene, alara Fernanda li prepausa de francimandejar entre eles. Es una autra senhal de coma la familha de Fernanda càmbia per s’adaptar als autres, que restaràn pas fidèls a las costumas ancianas.
Finalament, riguèrem de recordar l’encontre amb la Papessa. Ela ditz als Catòias qu’eles tanben son d’esquismatics, que son l’esquisma de la religion anciana de la qu’ela n’es Papessa.
Nos manca encara dire que i aguèt l’intervencion d’un amic occitan que nos racontèt coma encara a jorn d’uèi i a marcadas diferéncias ideologicas entre roergasses e albigeses.
Finalament totes foguèrem d'acòrdi que lo libre de Catòia es un roman plan esmovent sus la vida d’un òme que pode pas se desvolopar, que quèrre lo sieu ieu en un país minorizat, amb una lenga minorizada e una religion minorizada. Es lo darrièr testimòni d’aqueste mond que existís pas jamai. Coma Bodon mateis.
E aquí finís lo resumit d’aquesta session. Sonque nos manca de mercejar totes los assistents (los abituals e los nòus) per la vòstra participacion. Esperem que la session vos agradèsse. Se volètz de nos far arribar vòstra opinion o ben avètz de prepausas per la melhorar, remembratz qu’avèm lo corrièr clubdelectura@caoc.cat.
Per la session venenta del Club de Lectura legirem lo libre de Florian Vernet Vidas e engranatges, un recuèlh de contes estrambordants, escriches en lengadocian.
Esther Lucea i Dolors Català
[post_title] => Lo libre de Catòia, un libre màger de la literatura occitana
[post_excerpt] => Lo divendres 13 de setembre faguèrem l’onzen Club de Lectura, aqueste còp dedicat a Lo libre de Catòia, de Joan Bodon. Es un libre màger de la literatura occitana e mai de la literatura universala,
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => lo-libre-de-catoia-un-libre-mager-de-la-literatura-occitana
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2024-09-20 13:28:38
[post_modified_gmt] => 2024-09-20 11:28:38
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://old.caoc.cat/?p=19833
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[comment_count] => 0
[current_comment] => -1
[found_posts] => 728
[max_num_pages] => 122
[max_num_comment_pages] => 0
[is_single] =>
[is_preview] =>
[is_page] =>
[is_archive] =>
[is_date] =>
[is_year] =>
[is_month] =>
[is_day] =>
[is_time] =>
[is_author] =>
[is_category] =>
[is_tag] =>
[is_tax] =>
[is_search] =>
[is_feed] =>
[is_comment_feed] =>
[is_trackback] =>
[is_home] => 1
[is_privacy_policy] =>
[is_404] =>
[is_embed] =>
[is_paged] =>
[is_admin] =>
[is_attachment] =>
[is_singular] =>
[is_robots] =>
[is_favicon] =>
[is_posts_page] =>
[is_post_type_archive] =>
[query_vars_hash:WP_Query:private] => 1898712e7a9378729030f23a52854efd
[query_vars_changed:WP_Query:private] => 1
[thumbnails_cached] =>
[allow_query_attachment_by_filename:protected] =>
[stopwords:WP_Query:private] =>
[compat_fields:WP_Query:private] => Array
(
[0] => query_vars_hash
[1] => query_vars_changed
)
[compat_methods:WP_Query:private] => Array
(
[0] => init_query_flags
[1] => parse_tax_query
)
)
Bàsic (A2, iniciació)*: els dimarts de 19h00 a 21h00 (
Tindrem tota mena de material cultural i didàctic relacionat amb Occitània a la vostra disposició: llibres, CD, samarretes, banderes, …
