Lo divendres 13 de setembre faguèrem l’onzen Club de Lectura, aqueste còp dedicat a Lo libre de Catòia, de Joan Bodon. Es un libre màger de la literatura occitana e mai de la literatura universala, Parla de temas que benlèu pareisson arcaïcs e locals mas que fan pensar als legeires en temas intemporals e universals.
Lo nombre important de participants, tanplan en linha coma en preséncia, demòstra l'interès immens que suscita aquesta òbra.
Comencèrem la session en legissent una pichona nòta biografica e bibliografica de l’autor.
Nòta biografica de l’autor
Joan Bodon nasquèt a Crespin l’11 de decembre de 1920 e moriguèt a Argeria lo 24 de febrièr de 1975. La mòrt de sa grand l’an 1934 li provoquèt un grand trauma e comencèt a quequejar (servèt aqueste problèma per tota sa vida). Descobriguèt son interès per l’occitan e sa vocacion coma escrivan amb l’òbra Del breç a la tomba de Justin Besson e amb los contes tradicionals qu’ausiguèt racontar a sa maire. Amb aquestes contes farguèt son primièr libre, Contes del meu ostal (1951). Lo segond libre qu’escriguèt, Contes dels Balssàs (1954), es mai personal, mens tradicional. Esdeveniguèt regent mas l’an 1940 partiguèt al Servici de Trabalh Obligatòri e foguèt mandat a Polonha. Tornèt en 1945, marcat prigondament per aquesta marrida experiéncia, que racontèt parcialament al roman La grava sul camin (1956). En 1946 se maridèt amb Camilha Vidal amb qui aguèt sièis mainatges. Bodon collabòra amb lo Grelh Roergàs, una associacion felibrenca, des de 1938, mas a partir de 1950 comença a se relacionar amb l’IEO. En 1954 participèt en la Santa Estela que lo felibritge celebrèt a Avinhon, experiéncia que profechèt per escriure La Santa Estèla del Centenari (1960). La relacion amb l’IEO fa que prenga consciéncia de los problèmas d’Occitània e de la lenga e es marcat prigondament. En 1968, per rasons economicas anèt a viure a Argeria e es ont demorèt fins que moriguèt.
Bibliografia
Romans
La grava sul camin, Tolosa: IEO, 1956.
La Santa-Estèla del centenari, Rodés: Subervie, 1960
Lo libre dels grands jorns, Tolosa: IEO, 1964.
Lo libre de Catòia, Lo Libre occitan, Coll. Pròsa d'uèi, 1966.
La quimèra, 1974
Las domaiselas, 1976
Contes
Contes del meu ostal, Vilafranca-de-Roèrgue, Salingardes, 1951
Contes de Viaur, 1952
Contes dels Balssàs, Vilafranca-de-Roèrgue, Salingardes, 1953
Contes del drac, 1975
Poèmas
Res non val l'electrochòc, 4 Vertats, 1970
Sus la mar de las galèras, IEO, Messatges, 1975
Dempuèi contunhèrem amb la lectura del poèma «Alba d’Occitània» de son libre Sus la mar de las galèras e la siá revirada al catalan de Dolors Català:
«Alba d’Occitània»
La nuèch e la plueja e lo gèl, Pas una estèla dins lo cèl… Quora tornarà l’alba? Encara canta pas l’aucèl… Quora tornarà l’alba?
Una nuèch longa sens amor, lo rosal plora sus la flor… Quora tornarà l’alba? S’entrevesiàm una lusor… Quora tornarà l’alba?
Aquela nuèch s’acaba pas, de cada part i a lo bartàs… Quora tornarà l’alba? La gòira demòra sul pas… Quora tornarà l’alba?
Nuèch de cadenas e d’estòc per ne riblar la lenga d’Òc… Quora tornarà l’alba? Mas cada mot geta son fuòc: Quora tornarà l’alba?
(traducció al català)
La nit i la pluja i el gel,
ni una estrella al cel...
Quan tornarà l'alba?
Encara no canta l'ocell...
Quan tornarà l'alba?
Una nit llarga sense amor,
el roser plora sobre la flor...
Quan tornarà l'alba?
Si albirem una lluor ...
Quan tornarà l'alba?
Aquella nit no s'acaba,
A cada costat hi ha el matollar...
Quan tornarà l'alba?
L’aligot roman al llindar...
Quan tornarà l'alba?
Nit de cadenes i estoc
per reblar la llengua d'Òc...
Quan tornarà l'alba?
Mes cada mot llença el seu foc:
Quan tornarà l'alba?
Aprèp parlarèm de la bòira de Catòia situada al limit del Roergue e de l’Albigés pendent las annadas 1930. Lo professor Jaume Figueras nos expliquèt que l’ostal de Bodon de Crespin es coma l’ostal de Catòia, pr’amor que es una caracteristica de l’òbra de Bodon de plaçar totjorn d’episòdis autobiografics dins la ficcion. Per tot aquò presentèrem qualques fotòs de l’ostal de Joan Bodon que lo professor Jaume Figueras faguèt en 1997 (an amont, an aval) quand èra pas encara musèu. Vegèrem las imatges de l’ostal mentre legissiam las frasas del libre ont sortissiá la descripcion de l’ostal dels Catòia, e totes aguèrem la idèa de perque se disiá que Bodon aviá descrich son ostal quand escriguèt lo libre.
Passèrem a l’analisi de la familha d’Amanç e sustot del pepin. La siá resisténcia als cambis, la siá obsession per la religion, d’aquesta causida de viure a despart dels autres. Mas tanben diguèrem qu’èra una sòrta de profèta, mas que coma totes los profètas a còps devinava pas çò que passarà.
La relacion d’Amanç amb las femnas (o de sa manca de relacion) foguèt lo tema venent. Diguèrem qu’aquò benlèu èra culpa de l’educacion que recebèt e dels motius pels que fugís de Fernanda mas fugís pas «de la cosina de Tolosa». Aquò faguèt iniciar la discussion de la diferéncia entre la siá causida per las putas e la de son paire. Se poiriá pensar que las relacions sexualas d’Amanç son sonque amb putas perque aviá pas cap d’autra relacion amb d’autras femnas, mas lo paire èra maridat e tanben anava amb putas. Se diguèt que a d’autras òbras de Bodon la imatge de las putas es positiva. Lo professor Jaume Figueras racontèt que Bodon vesiá las prostituïdas coma egals, coma reprimidas. Apondèt que l’òbra de Bodon, subretot las òbras inacabadas, mostravan grèus problèmas de repression sexuala.
Aguèron tanben protagonisme los problèmas qu’Amanç a e del futur que podriá aver, amb l’educacion qu’a rebut e sa creissença a despart dels autres. El es un jove que pensa que la luxúria consistís en mostrar parts del cos als autres, aital es impossible qu’aja unas relacions normalas amb las femna. E mai, quand los autres conscrits vòlon far una fèsta amb el, fa una engana amb sang de polet per los far creire qu’es malaut. La conclusion es que contunha sol per una causida personala, mas benlèu es pas estranh de far aquò amb l’educacion qu’a agut.
Trapèrem qualques metafòras dins del tèxte, coma la farina, lo fuòc, la venda de las vaquetas... Foguèrem d’acòrdi qu’èran senhals de la fin del monde ancian, mòstras de l’arribada del temps nòu, una epòca ont los Catòias an pas d’espaci. La familha de Fernanda an d’espaci perque an causit de cambiar, contunhan pas las tradicions ancianas, e nimai reson. Los Catòias dispareisson perque càmbian pas.
Senhalèrem la metafòra de la flor, una margarida, que creis dins lo fems, voltada de poiridum. Lo pepin mòstra la flor a Amanç, li ditz que la flor creis malgrat la poririum, e que finalament florirà. Lo pepin pensa qu’Amanç serà aquesta flor, qu’el formarà una familha catolica coma cal e que farà contunhar la siá glèisa.
Una autra metafòra del libre es la del pepin, que ditz a Amanç que la siá bòria es coma l’iscla de Robinson, qu’eles son de Robinsons en una iscla. Mas Amanç acaba essent lo darrièr d’eles, e fin finala, fins pèrd l’iscla. Se diguèt que en qualque biais totes sèm de Robinsons. Parlèrem de la possibilitat que aquesta metafòra parlèsse d’Occitània e de la lenga d’òc, e foguèrem totes d’acòrdi que ne parlava.
Lo cambiament de lenga quand Amanç coneis Fernanda foguèt tanben remarcat. El parla lo lengadocian e ela lo gascon e an qualques problèmas per se comprene, alara Fernanda li prepausa de francimandejar entre eles. Es una autra senhal de coma la familha de Fernanda càmbia per s’adaptar als autres, que restaràn pas fidèls a las costumas ancianas.
Finalament, riguèrem de recordar l’encontre amb la Papessa. Ela ditz als Catòias qu’eles tanben son d’esquismatics, que son l’esquisma de la religion anciana de la qu’ela n’es Papessa.
Nos manca encara dire que i aguèt l’intervencion d’un amic occitan que nos racontèt coma encara a jorn d’uèi i a marcadas diferéncias ideologicas entre roergasses e albigeses.
Finalament totes foguèrem d'acòrdi que lo libre de Catòia es un roman plan esmovent sus la vida d’un òme que pode pas se desvolopar, que quèrre lo sieu ieu en un país minorizat, amb una lenga minorizada e una religion minorizada. Es lo darrièr testimòni d’aqueste mond que existís pas jamai. Coma Bodon mateis.
E aquí finís lo resumit d’aquesta session. Sonque nos manca de mercejar totes los assistents (los abituals e los nòus) per la vòstra participacion. Esperem que la session vos agradèsse. Se volètz de nos far arribar vòstra opinion o ben avètz de prepausas per la melhorar, remembratz qu’avèm lo corrièr clubdelectura@caoc.cat.
Per la session venenta del Club de Lectura legirem lo libre de Florian Vernet Vidas e engranatges, un recuèlh de contes estrambordants, escriches en lengadocian.
Esther Lucea i Dolors Català
[post_title] => Lo libre de Catòia, un libre màger de la literatura occitana
[post_excerpt] => Lo divendres 13 de setembre faguèrem l’onzen Club de Lectura, aqueste còp dedicat a Lo libre de Catòia, de Joan Bodon. Es un libre màger de la literatura occitana e mai de la literatura universala,
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => lo-libre-de-catoia-un-libre-mager-de-la-literatura-occitana
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2024-09-20 13:28:38
[post_modified_gmt] => 2024-09-20 11:28:38
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://old.caoc.cat/?p=19833
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[1] => WP_Post Object
(
[ID] => 19737
[post_author] => 2
[post_date] => 2024-08-16 19:52:47
[post_date_gmt] => 2024-08-16 17:52:47
[post_content] =>
Qualques mots en nom del CAOC per felicitar l’EOE amb motiu del cinquanten anniversari. Un cinquanten anniversari es una granda capitada. Se podriá dire que l’istòria de l’EOE e del CAOC an anat de la man, e des del CAOC sempre avèm donat supòrt a aquesta iniciativa màger de la promocion de l’occitan. Ja l’an 1978 Enric Garriga Trullols venguèt a l’Escòla Occitana amb un grop de catalans. Èra la quatrena edicion de l’Escòla. L’an 1980 se ja faguèron classas de catalan e i aguèt musica catalana. Las annadas an anat passant mas lo assistents catalans contunhan. E tanben contunha lo supòrt del CAOC a l’escòla occitana. L’an 2001 decidiguèrem far una borsa d’estudis pels ganhadors de la Dictada e cada an aqueste es lo premi. Tanben es lo premi del ganhador del concors de racontes Enric Garriga Trullols e del nòu concors d’ensages.
Pel CAOC la valor d’aquesta Escòla va mai enlà de l’ensenhament de l’occitan. Es de las solas possibilitats que i a de viure una vertadièra immersion en occitan, es una plaça ont la lenga es viva e se pòt socializar en occitan naturalament. E aquò es tras que important per las personas qu’aimam l’occitan e mai per aqueles que voldrián l’aprene. E mai important encara i a las relacions personalas que s’i fan, l’afrairament entre totes los qui formem part de l’Escòla, e aquò se coneis per aqueles que nos cal de venir cada annada.
Es per aquesta longa trajectòria comuna que al CAOC sentissèm orgulh de la capitada de l’Escòla. Perque 50 ans son un anniversari important mas es pas lo darrièr, es lo primièr de totes los autres anniversaris de la fèsta que volèm celebrar, la dels 100 ans de l’Escòla Occitana d’Estiu. Sonque nos mancan 50 annadas mai, mas es çò que volèm.
Felicitacions! Per molts anys!
[post_title] => L'Escòla Occitana d'Estiu festeja sos 50 ans !
[post_excerpt] => Pel CAOC la valor d’aquesta Escòla va mai enlà de l'ensenhament de l'occitan.
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => lescola-occitana-destiu-festeja-sos-50-ans
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2024-08-05 20:08:06
[post_modified_gmt] => 2024-08-05 18:08:06
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://old.caoc.cat/?p=19737
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[2] => WP_Post Object
(
[ID] => 19728
[post_author] => 2
[post_date] => 2024-08-05 11:39:17
[post_date_gmt] => 2024-08-05 09:39:17
[post_content] =>
El Cercle d'Agermanament Occitano-Català (CAOC) organitza des de 1998 la Pujada al Port de Salau. Aquesta ha estat, doncs, la 37ª pujada i és tot un esdeveniment de referència de l'estiu pirinenc.
La Pujada al Port, a 2.085 metres d'altitud, és un aplec que es fa cada primer diumenge d'agost. És un acte lúdico-reivindicatiu que evidencia la importància del Pirineu com a nexe d’unió entre els dos pobles que habiten a banda i banda: el català i l’occità.
S'hi puja des dels dos vessants de la muntanya: pel costat català des del Pallars Sobirà, i pel costat occità des de l'Arièja.
Aquest any la Pujada al Port de Salau s'ha celebrat sense incidències, tot seguint el programa habitual, per bé que l’organització lamenta provocacions d’un petit grupuscle d’ideologia extremista. Actituds com aquesta són del tot inacceptables en una trobada com aquesta.
Els primers participants han arribat a dalt del port cap a les deu del matí. Fins a les 12 ha anat arribant gent.
Al migdia ha començat la part més institucional de l'acte amb la hissada de les banderes i el cant dels himnes occità i català. Tot seguit els organitzadors han fet els respectius parlaments. Han parlat els iniciadors de la pujada, les entitats organitzadores, el P.N. de l'Alt Pirineu i diversos alcaldes de pobles dels Pirineus.
Les entitats organitzadores d’aquesta pujada han parlat de l’emergència lingüística que pateixen la llengua occitana i la catalana. La Pujada d’enguany ha estat un crit d’alerta per aturar el retrocés que darrerament pateix l’ús social del català, la pèrdua de la llengua entre els joves i la situació creixent de diglòssia. Tant la llengua catalana com l’occitana es veuen amenaçades per l’imperialisme lingüístic que caracteritza la política repressiva dels estats respectius. Històricament els occitans han vist amb enveja la situació del català: l’ús social, l’ensenyament i la transmissió familiar. Ara són els primers a detectar que no anem bé. La sensació entre occitanistes és que el català experimenta ara la reculada que ja va patir fa anys l’occità i ells saben bé que aquests processos són molt difícils de revertir. Aquesta ha estat la part reivindicativa d’un aplec que es caracteritza sobretot per la part lúdica: la música, les danses i l’intercanvi de menges (formatge, vi, galetes i ratafia) i la tradicional foto de família.
Aquest any, a més, els assistents a la trobada podran participar a la 1ª edició del Concurs de Fotos del Port de Salau, un concurs organitzat pel CAOC i l’ASPIC i que compta amb la col·laboració del Parc Natural de l’Alt Pirineu. Els participants tindran temps fins al 4 de setembre per enviar les fotos del concurs a l’adreça concurs@caoc.cat
A diferència de l’any passat que la boira i el fred varen fer acte de presència, enguany ha fet undia radiant que ha permès als assistents gaudir de la música, danses i cançons tradicionals del Pirineu, a càrrec de diversos músics occitans i catalans i del grup català Joan Pol Duet.
Enguany, l’assistència ha estat molt nombrosa, de més de 500 persones.
[post_title] => Crit d’alerta per aturar el retrocés de l’ús social del català des del Port de Salau
[post_excerpt] => Més de 500 persones pugen el Port de Salau per la defensa de les llengües i per l'amistat d'aquests dos pobles.
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => crit-dalerta-per-aturar-el-retroces-de-lus-social-del-catala-des-de-la-pujada-al-port-de-salau
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2024-08-05 12:44:59
[post_modified_gmt] => 2024-08-05 10:44:59
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://old.caoc.cat/?p=19728
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[3] => WP_Post Object
(
[ID] => 19575
[post_author] => 2
[post_date] => 2024-07-24 20:11:00
[post_date_gmt] => 2024-07-24 18:11:00
[post_content] =>
Organitzem el primer Concurs de Fotografia de la Pujada al Port de Salau.
Totes les fotografies participants han d’haver-se fet en el transcurs de la trobada a Salau del dia 4 d’agost del 2024.
El concurs consta de dues categories:
Salau, la immensitat de la natura
Salau, l’amistat occitano-catalana
Les imatges que es presentin poden ser capturades mitjançant dispositiu mòbil o càmera digital, sense que això afecti a la categoria en la que es participa. Un màxim de tres obres per autor.
Podran enviar-se les fotografies entre els dies 4 d’agost i el 4 de setembre de 2024 (ambdós inclosos).
Digitalment, a l’adreça concurs@caoc.cat (al camp “Assumpte” cal posar “Concurs de Fotos Salau”).
[post_title] => I Concurs de Fotografia de la Pujada al Port de Salau
[post_excerpt] => Organitzem el primer Concurs de Fotografia de la Pujada al Port de Salau. Participa-hi!
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => i-concurs-de-fotografia-de-la-pujada-al-port-de-salau
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2024-07-25 12:56:24
[post_modified_gmt] => 2024-07-25 10:56:24
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://old.caoc.cat/?p=19575
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[4] => WP_Post Object
(
[ID] => 19486
[post_author] => 2
[post_date] => 2024-07-24 14:06:05
[post_date_gmt] => 2024-07-24 12:06:05
[post_content] =>
El properdiumenge 4 d’agost tindrà lloc un dels esdeveniments més representatius de l’agermanament occitano-català, la pujada al Port de Salau, un port de muntanya a 2100 metres d’altitud que uneix el Pallars Sobirà amb l’Arieja.
Des de fa 37 edicions, catalans i occitans ens trobem el primer diumenge d’agost en aquest port del Parc Natural de l’Alt Pirineu per reivindicar la nostra història comuna i les nostres llengües germanes, però per sobre de tot fem d’aquesta data una jornada festiva en la qual la música i les danses tenen un paper principal, així com el vi català i el formatge occità que compartim tots a dalt del port. Fem del Pirineu un lloc d’unió entre occitans i catalans, almenys per un dia les nostres llengües es barregen i el sentiment de germanor és més gran que mai.
Com a complement a la Pujada, el dissabte 3 d’agost, a Esterri d’Àneu, hi ha programats diversos actes.
🥾 Hi ha dues opcions per fer la pujada des de la part catalana :
A) Sortida a peu des del Refugi del Fornet, 4,15 km. i amb un desnivell de 710 metres.
B) Sortida a peu des de l’aparcament de Pont de Perosa i pujada seguint la pista de 6,60 km i amb un desnivell de 620 m (itinerari de menys dificultat però més llarg).
🚘 Atenció!
* L’accés amb vehicle per pista des de l’aparcament de Perosa fins al port de Salau estarà restringit i reservat a l'organització excepte vehicles degudament autoritzats per l’EMD d’Isil i Alós. El Cos d’Agents Rurals vetllarà pel compliment de la normativa.
* Cal fer reserva prèvia de pagament per accedir amb vehicle a l’aparcament de Perosa. Accés i nombre de vehicles limitat a 150 vehicles diaris (des del Fornet i Montgarri).
* Es pot aparcar de franc el vehicle als aparcaments del Fornet (entrant per Alós) o Marimanha (entrant per l'Aran).
🚌 Trasllats Barcelona – Esterri i allotjament:
Des del CAOC organitzem un autocar des de Barcelona dissabte 3 d’agost (sortida des de Plaça Universitat, 8.30h) per assistir a tots els actes de la Pujada. Programa. Vine amb nosaltres!
🗣👣 Opció Pujada conjunta:
Per qui ho desitgi, a les 08h00 inici de la pujada conjunta popular des del Refugi del Fornet, guiada a càrrec del Parc Natural de l’Alt Pirineu.
👕 Samarretes commemoratives de la Pujada 2024:
Enguany, de nou hem dissenyat una samarreta de la XXXVII Pujada al Port de Salau. Per només 15€ (12€ Soci CAOC) col·laboraràs en l'organització de la pujada alhora que en tindràs un bon record (mostra). Pots fer-ne una comanda (jroque@gmail.com) i passar-la a adquirir a la nostra seu.
🎉 I si véns amb el nostre autocar gaudiràs d'un preu molt especial: 12,75€ (10,20€ Soci CAOC).
🤸♂️ Taller de danses occitanes a l'Ecomuseu Esterri d'Àneu - dissabte 3 d'agost:
Si no veniu amb l'autocar del CAOC i voleu afegir-vos al taller de danses occitanes (10€ / Socis CAOC 7€) del dissabte us podeu inscriure prèviament al jroque@gmail.com o bé 932843634; O bé, el mateix dia a l'Ecomuseu.
📸 I Concurs de Fotografia de la Pujada:
A més, aquest any els assistents de la Pujada podreu participar a la 1a edició del Concurs de Fotos de la Pujada a Salau! Fins al 4 de setembre tindreu temps per enviar-nos les vostres fotos de la Pujada (màxim 3 per participant).
Entrevista a Jordi Carreras, membre del CAOC i ideòleg de la Pujada (2015) (GràciaMonTV)
[post_title] => Trobada d'occitans i catalans al cim del Port de Salau
[post_excerpt] => El diumenge 4 d'agost tindrà lloc la 37ena pujada al Port de Salau, la que és la gran festa de l'amistat occitano-catalana i un clàssic del primer diumenge d’agost. Una festa singular i una experiència única!
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => trobada-doccitans-i-catalans-al-cim-del-port-de-salau-2
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2024-07-31 12:03:40
[post_modified_gmt] => 2024-07-31 10:03:40
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://old.caoc.cat/?p=19486
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[5] => WP_Post Object
(
[ID] => 19600
[post_author] => 2
[post_date] => 2024-07-24 10:12:35
[post_date_gmt] => 2024-07-24 08:12:35
[post_content] =>
El diumenge 21 de juliol, el CAOC va participar als actes del XLV Aplec patriòtic al Pi de les Tres Branques.
L’acte començà amb una salutació de Fermí Riu seguit d’un cercavila dels castellers i la Cobla Pirineu. El rei infant Jaume I i el seu tutor Guillem de Mont-rodon juntament amb el seguici d’assistents i l’acompanyament dels grallers de Berga es situaren sota el Pi per escoltar les paraules del poema de Jacint Verdaguer «Lo pi de les tres branques» recitat per la rapsoda Joana Ventura. En acabar es feu l’ofrena floral a l’estela davant del Pi, per part dels oradors.
Seguidament, hi hagué els parlaments de l'Ill. Sr. Adrià Solé, alcalde de Castellar del Riu, del representant de l'Òmnium del Berguedà i de la vise-presidenta de l’ANC.
Es llegiren les adhesions de la presidenta de l’Obra Cultural Balear, la presidència d’Acció Cultural del País Valencià, de l'Òmnium Cultural, de l’ANC, de la Catalunya Nord, Andorra i l’Alguer.
Davant de Núria Comas Fornaguera membre de la Junta del CAOC, i altres socis presents, es llegí l’adhesió a l’acte del CAOC i es recordà que el 1980, en la primera celebració dels actes al Pi de les Tres Branques, n’Enric Garriga Trullols, cofundador de l’Entitat, ja hi fou present, i de fet, n’ha estat present en totes les edicions celebrades fins ara (CAOC i IPECC).
En totes les adhesions i parlaments es feu esment de la necessitat de lluita i defensa de la llengua catalana com a factor d’identitat dels Països Catalans.
Teresa Clota, d’Indrets del Record obsequià amb dos llibres de Verdaguer a l’alcalde de Castellar del Riu en agraïment als anys en que el municipi ha organitzat l'acte i ha tingut cura del Pi. Al mateix temps, l’alcalde obsequià també amb un llibre sobre la història del Pi a na Teresa Clota d’Indrets del Record.
Acabades les adhesions es cantà l’himne dels Segadors i els castellers de Berga aixecaren els seus castells. L’acte acabà amb una ballada de sardanes.
A les 13h els assistents es traslladaren al Pi Jove on es feu un parlament a càrrec del moviment polític Esquerra Independentista. Amb aquest parlament es va cloure l’acte.
Text i fotos: Núria Comas Fornaguera, membre de Junta
[post_title] => Celebració XLV Aplec pàtriòtic al Pi de les Tres Branques
[post_excerpt] => El diumenge 21 de juliol, el CAOC va participar als actes del XLV Aplec patriòtic al Pi de les Tres
Branques.
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => celebracio-xlv-aplec-atriotic-al-pi-de-les-tres-branques
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2024-07-24 12:14:57
[post_modified_gmt] => 2024-07-24 10:14:57
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://old.caoc.cat/?p=19600
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
)
[post_count] => 6
[current_post] => -1
[before_loop] => 1
[in_the_loop] =>
[post] => WP_Post Object
(
[ID] => 19833
[post_author] => 2
[post_date] => 2024-09-20 13:23:35
[post_date_gmt] => 2024-09-20 11:23:35
[post_content] =>
Lo divendres 13 de setembre faguèrem l’onzen Club de Lectura, aqueste còp dedicat a Lo libre de Catòia, de Joan Bodon. Es un libre màger de la literatura occitana e mai de la literatura universala, Parla de temas que benlèu pareisson arcaïcs e locals mas que fan pensar als legeires en temas intemporals e universals.
Lo nombre important de participants, tanplan en linha coma en preséncia, demòstra l'interès immens que suscita aquesta òbra.
Comencèrem la session en legissent una pichona nòta biografica e bibliografica de l’autor.
Nòta biografica de l’autor
Joan Bodon nasquèt a Crespin l’11 de decembre de 1920 e moriguèt a Argeria lo 24 de febrièr de 1975. La mòrt de sa grand l’an 1934 li provoquèt un grand trauma e comencèt a quequejar (servèt aqueste problèma per tota sa vida). Descobriguèt son interès per l’occitan e sa vocacion coma escrivan amb l’òbra Del breç a la tomba de Justin Besson e amb los contes tradicionals qu’ausiguèt racontar a sa maire. Amb aquestes contes farguèt son primièr libre, Contes del meu ostal (1951). Lo segond libre qu’escriguèt, Contes dels Balssàs (1954), es mai personal, mens tradicional. Esdeveniguèt regent mas l’an 1940 partiguèt al Servici de Trabalh Obligatòri e foguèt mandat a Polonha. Tornèt en 1945, marcat prigondament per aquesta marrida experiéncia, que racontèt parcialament al roman La grava sul camin (1956). En 1946 se maridèt amb Camilha Vidal amb qui aguèt sièis mainatges. Bodon collabòra amb lo Grelh Roergàs, una associacion felibrenca, des de 1938, mas a partir de 1950 comença a se relacionar amb l’IEO. En 1954 participèt en la Santa Estela que lo felibritge celebrèt a Avinhon, experiéncia que profechèt per escriure La Santa Estèla del Centenari (1960). La relacion amb l’IEO fa que prenga consciéncia de los problèmas d’Occitània e de la lenga e es marcat prigondament. En 1968, per rasons economicas anèt a viure a Argeria e es ont demorèt fins que moriguèt.
Bibliografia
Romans
La grava sul camin, Tolosa: IEO, 1956.
La Santa-Estèla del centenari, Rodés: Subervie, 1960
Lo libre dels grands jorns, Tolosa: IEO, 1964.
Lo libre de Catòia, Lo Libre occitan, Coll. Pròsa d'uèi, 1966.
La quimèra, 1974
Las domaiselas, 1976
Contes
Contes del meu ostal, Vilafranca-de-Roèrgue, Salingardes, 1951
Contes de Viaur, 1952
Contes dels Balssàs, Vilafranca-de-Roèrgue, Salingardes, 1953
Contes del drac, 1975
Poèmas
Res non val l'electrochòc, 4 Vertats, 1970
Sus la mar de las galèras, IEO, Messatges, 1975
Dempuèi contunhèrem amb la lectura del poèma «Alba d’Occitània» de son libre Sus la mar de las galèras e la siá revirada al catalan de Dolors Català:
«Alba d’Occitània»
La nuèch e la plueja e lo gèl, Pas una estèla dins lo cèl… Quora tornarà l’alba? Encara canta pas l’aucèl… Quora tornarà l’alba?
Una nuèch longa sens amor, lo rosal plora sus la flor… Quora tornarà l’alba? S’entrevesiàm una lusor… Quora tornarà l’alba?
Aquela nuèch s’acaba pas, de cada part i a lo bartàs… Quora tornarà l’alba? La gòira demòra sul pas… Quora tornarà l’alba?
Nuèch de cadenas e d’estòc per ne riblar la lenga d’Òc… Quora tornarà l’alba? Mas cada mot geta son fuòc: Quora tornarà l’alba?
(traducció al català)
La nit i la pluja i el gel,
ni una estrella al cel...
Quan tornarà l'alba?
Encara no canta l'ocell...
Quan tornarà l'alba?
Una nit llarga sense amor,
el roser plora sobre la flor...
Quan tornarà l'alba?
Si albirem una lluor ...
Quan tornarà l'alba?
Aquella nit no s'acaba,
A cada costat hi ha el matollar...
Quan tornarà l'alba?
L’aligot roman al llindar...
Quan tornarà l'alba?
Nit de cadenes i estoc
per reblar la llengua d'Òc...
Quan tornarà l'alba?
Mes cada mot llença el seu foc:
Quan tornarà l'alba?
Aprèp parlarèm de la bòira de Catòia situada al limit del Roergue e de l’Albigés pendent las annadas 1930. Lo professor Jaume Figueras nos expliquèt que l’ostal de Bodon de Crespin es coma l’ostal de Catòia, pr’amor que es una caracteristica de l’òbra de Bodon de plaçar totjorn d’episòdis autobiografics dins la ficcion. Per tot aquò presentèrem qualques fotòs de l’ostal de Joan Bodon que lo professor Jaume Figueras faguèt en 1997 (an amont, an aval) quand èra pas encara musèu. Vegèrem las imatges de l’ostal mentre legissiam las frasas del libre ont sortissiá la descripcion de l’ostal dels Catòia, e totes aguèrem la idèa de perque se disiá que Bodon aviá descrich son ostal quand escriguèt lo libre.
Passèrem a l’analisi de la familha d’Amanç e sustot del pepin. La siá resisténcia als cambis, la siá obsession per la religion, d’aquesta causida de viure a despart dels autres. Mas tanben diguèrem qu’èra una sòrta de profèta, mas que coma totes los profètas a còps devinava pas çò que passarà.
La relacion d’Amanç amb las femnas (o de sa manca de relacion) foguèt lo tema venent. Diguèrem qu’aquò benlèu èra culpa de l’educacion que recebèt e dels motius pels que fugís de Fernanda mas fugís pas «de la cosina de Tolosa». Aquò faguèt iniciar la discussion de la diferéncia entre la siá causida per las putas e la de son paire. Se poiriá pensar que las relacions sexualas d’Amanç son sonque amb putas perque aviá pas cap d’autra relacion amb d’autras femnas, mas lo paire èra maridat e tanben anava amb putas. Se diguèt que a d’autras òbras de Bodon la imatge de las putas es positiva. Lo professor Jaume Figueras racontèt que Bodon vesiá las prostituïdas coma egals, coma reprimidas. Apondèt que l’òbra de Bodon, subretot las òbras inacabadas, mostravan grèus problèmas de repression sexuala.
Aguèron tanben protagonisme los problèmas qu’Amanç a e del futur que podriá aver, amb l’educacion qu’a rebut e sa creissença a despart dels autres. El es un jove que pensa que la luxúria consistís en mostrar parts del cos als autres, aital es impossible qu’aja unas relacions normalas amb las femna. E mai, quand los autres conscrits vòlon far una fèsta amb el, fa una engana amb sang de polet per los far creire qu’es malaut. La conclusion es que contunha sol per una causida personala, mas benlèu es pas estranh de far aquò amb l’educacion qu’a agut.
Trapèrem qualques metafòras dins del tèxte, coma la farina, lo fuòc, la venda de las vaquetas... Foguèrem d’acòrdi qu’èran senhals de la fin del monde ancian, mòstras de l’arribada del temps nòu, una epòca ont los Catòias an pas d’espaci. La familha de Fernanda an d’espaci perque an causit de cambiar, contunhan pas las tradicions ancianas, e nimai reson. Los Catòias dispareisson perque càmbian pas.
Senhalèrem la metafòra de la flor, una margarida, que creis dins lo fems, voltada de poiridum. Lo pepin mòstra la flor a Amanç, li ditz que la flor creis malgrat la poririum, e que finalament florirà. Lo pepin pensa qu’Amanç serà aquesta flor, qu’el formarà una familha catolica coma cal e que farà contunhar la siá glèisa.
Una autra metafòra del libre es la del pepin, que ditz a Amanç que la siá bòria es coma l’iscla de Robinson, qu’eles son de Robinsons en una iscla. Mas Amanç acaba essent lo darrièr d’eles, e fin finala, fins pèrd l’iscla. Se diguèt que en qualque biais totes sèm de Robinsons. Parlèrem de la possibilitat que aquesta metafòra parlèsse d’Occitània e de la lenga d’òc, e foguèrem totes d’acòrdi que ne parlava.
Lo cambiament de lenga quand Amanç coneis Fernanda foguèt tanben remarcat. El parla lo lengadocian e ela lo gascon e an qualques problèmas per se comprene, alara Fernanda li prepausa de francimandejar entre eles. Es una autra senhal de coma la familha de Fernanda càmbia per s’adaptar als autres, que restaràn pas fidèls a las costumas ancianas.
Finalament, riguèrem de recordar l’encontre amb la Papessa. Ela ditz als Catòias qu’eles tanben son d’esquismatics, que son l’esquisma de la religion anciana de la qu’ela n’es Papessa.
Nos manca encara dire que i aguèt l’intervencion d’un amic occitan que nos racontèt coma encara a jorn d’uèi i a marcadas diferéncias ideologicas entre roergasses e albigeses.
Finalament totes foguèrem d'acòrdi que lo libre de Catòia es un roman plan esmovent sus la vida d’un òme que pode pas se desvolopar, que quèrre lo sieu ieu en un país minorizat, amb una lenga minorizada e una religion minorizada. Es lo darrièr testimòni d’aqueste mond que existís pas jamai. Coma Bodon mateis.
E aquí finís lo resumit d’aquesta session. Sonque nos manca de mercejar totes los assistents (los abituals e los nòus) per la vòstra participacion. Esperem que la session vos agradèsse. Se volètz de nos far arribar vòstra opinion o ben avètz de prepausas per la melhorar, remembratz qu’avèm lo corrièr clubdelectura@caoc.cat.
Per la session venenta del Club de Lectura legirem lo libre de Florian Vernet Vidas e engranatges, un recuèlh de contes estrambordants, escriches en lengadocian.
Esther Lucea i Dolors Català
[post_title] => Lo libre de Catòia, un libre màger de la literatura occitana
[post_excerpt] => Lo divendres 13 de setembre faguèrem l’onzen Club de Lectura, aqueste còp dedicat a Lo libre de Catòia, de Joan Bodon. Es un libre màger de la literatura occitana e mai de la literatura universala,
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => lo-libre-de-catoia-un-libre-mager-de-la-literatura-occitana
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2024-09-20 13:28:38
[post_modified_gmt] => 2024-09-20 11:28:38
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://old.caoc.cat/?p=19833
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[comment_count] => 0
[current_comment] => -1
[found_posts] => 77
[max_num_pages] => 13
[max_num_comment_pages] => 0
[is_single] =>
[is_preview] =>
[is_page] =>
[is_archive] => 1
[is_date] =>
[is_year] =>
[is_month] =>
[is_day] =>
[is_time] =>
[is_author] =>
[is_category] => 1
[is_tag] =>
[is_tax] =>
[is_search] =>
[is_feed] =>
[is_comment_feed] =>
[is_trackback] =>
[is_home] =>
[is_privacy_policy] =>
[is_404] =>
[is_embed] =>
[is_paged] =>
[is_admin] =>
[is_attachment] =>
[is_singular] =>
[is_robots] =>
[is_favicon] =>
[is_posts_page] =>
[is_post_type_archive] =>
[query_vars_hash:WP_Query:private] => 4766844b8cec1b996781b807ad0eb9a2
[query_vars_changed:WP_Query:private] => 1
[thumbnails_cached] =>
[allow_query_attachment_by_filename:protected] =>
[stopwords:WP_Query:private] =>
[compat_fields:WP_Query:private] => Array
(
[0] => query_vars_hash
[1] => query_vars_changed
)
[compat_methods:WP_Query:private] => Array
(
[0] => init_query_flags
[1] => parse_tax_query
)
)
Lo divendres 13 de setembre faguèrem l’onzen Club de Lectura, aqueste còp dedicat a Lo libre de Catòia, de Joan Bodon. Es un libre màger de la literatura occitana e mai de la literatura universala,
El diumenge 4 d'agost tindrà lloc la 37ena pujada al Port de Salau, la que és la gran festa de l'amistat occitano-catalana i un clàssic del primer diumenge d’agost. Una festa singular i una experiència única!
