No és l’objectiu d’aquest article escriure una
extensa biografia d’en Joan Bodon. Amb motiu del centenari del seu naixement
aquest any, el CAOC organitzarà actes (tan aviat sigui possible) per a
rememorar la vida i obra d’aquest gran escriptor, on podreu aprofundir
abastament en la seva figura amb l’ajut de grans estudiosos.
"Lo libre dels grands jorns" de Joan Bodon.
En Joan Bodon és un dels principals escriptors de la
literatura occitana contemporània. Nasqué l’any
1920 a Crespinh (on hi ha a la seva casa nadiua un museu dedicat a la seva vida
i obra), a prop de Rodés, i als dotze anys, i precisament quan encara
estudiava, conegué l’obra de l’escriptor i abat Justin Besson (1845-1918),
sobretot el seu poema èpic “D’al brèç a la tomba” (1892) i començà la seva
passió per la literatura i per la llengua occitana.
A l’Escòla Normala a Rodés, on estudiava per a
professor, conegué l’any 1938 l’escriptor Enric Molin, amb qui mantingué una
amistat i una relació epistolar durant més de trenta anys, i qui veient les
bones aptituds literàries d’en Joan Bodon, l’animà a escriure. En aquella època
començà a publicar alguns poemes en la premsa local.
Si bé acabà els seus estudis l’any 1940, la situació
política del moment trasbalsà els seus plans. Com molts altres joves es veié
obligat a marxar a Alemanya per a realitzar el Servei de Treball Obligatori,
una mena de prestació laboral obligatòria a les fàbriques alemanyes, que els
nazis imposaren als joves de França durant l’ocupació i que fou acceptada pel
règim col·laboracionista de Vichy. Els nazis l’enviaren a Breslau, a Polónia.
Les males condicions de vida i els horrors de la guerra marcaren el caràcter
d’en Joan Bodon, fins que fou alliberat per l’Exèrcit Roig de la Unió Soviètica.
Acabada la guerra, recuperà el seu ofici de professor, però fou destinat a exercir de mestre rural de manera provisional i itinerant. A Durenca, també a prop de Rodés, l’any 1946 conegué la seva muller, Camilha Vida, també professora, amb qui tingué sis fills. Simpatitzà amb els sectors comunistes, col·laborant amb la publicació “La Voix du Peuple” amb articles en occità. Finalment aconseguí una plaça estable a Mauron de Malavila, a prop de Vilafranca de Roergue.
[post_title] => Capítol 8. "Joan Bodon. Una literatura arrelada a la terra"
[post_excerpt] => Un dels millors autors contemporanis en llengua occitana, de qui es commemora enguany el centenari de la seva mort.
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => capitol-8-joan-bodon-una-literatura-arrelada-a-la-terra
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2020-04-30 20:13:35
[post_modified_gmt] => 2020-04-30 18:13:35
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://old.caoc.cat/?p=14009
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[queried_object_id] => 14009
[request] => SELECT wpcaoc_posts.*
FROM wpcaoc_posts
WHERE 1=1 AND wpcaoc_posts.post_name = 'capitol-8-joan-bodon-una-literatura-arrelada-a-la-terra' AND wpcaoc_posts.post_type = 'post'
ORDER BY wpcaoc_posts.post_date DESC
[posts] => Array
(
[0] => WP_Post Object
(
[ID] => 14009
[post_author] => 2
[post_date] => 2020-04-27 14:41:26
[post_date_gmt] => 2020-04-27 12:41:26
[post_content] =>
No és l’objectiu d’aquest article escriure una
extensa biografia d’en Joan Bodon. Amb motiu del centenari del seu naixement
aquest any, el CAOC organitzarà actes (tan aviat sigui possible) per a
rememorar la vida i obra d’aquest gran escriptor, on podreu aprofundir
abastament en la seva figura amb l’ajut de grans estudiosos.
"Lo libre dels grands jorns" de Joan Bodon.
En Joan Bodon és un dels principals escriptors de la
literatura occitana contemporània. Nasqué l’any
1920 a Crespinh (on hi ha a la seva casa nadiua un museu dedicat a la seva vida
i obra), a prop de Rodés, i als dotze anys, i precisament quan encara
estudiava, conegué l’obra de l’escriptor i abat Justin Besson (1845-1918),
sobretot el seu poema èpic “D’al brèç a la tomba” (1892) i començà la seva
passió per la literatura i per la llengua occitana.
A l’Escòla Normala a Rodés, on estudiava per a
professor, conegué l’any 1938 l’escriptor Enric Molin, amb qui mantingué una
amistat i una relació epistolar durant més de trenta anys, i qui veient les
bones aptituds literàries d’en Joan Bodon, l’animà a escriure. En aquella època
començà a publicar alguns poemes en la premsa local.
Si bé acabà els seus estudis l’any 1940, la situació
política del moment trasbalsà els seus plans. Com molts altres joves es veié
obligat a marxar a Alemanya per a realitzar el Servei de Treball Obligatori,
una mena de prestació laboral obligatòria a les fàbriques alemanyes, que els
nazis imposaren als joves de França durant l’ocupació i que fou acceptada pel
règim col·laboracionista de Vichy. Els nazis l’enviaren a Breslau, a Polónia.
Les males condicions de vida i els horrors de la guerra marcaren el caràcter
d’en Joan Bodon, fins que fou alliberat per l’Exèrcit Roig de la Unió Soviètica.
Acabada la guerra, recuperà el seu ofici de professor, però fou destinat a exercir de mestre rural de manera provisional i itinerant. A Durenca, també a prop de Rodés, l’any 1946 conegué la seva muller, Camilha Vida, també professora, amb qui tingué sis fills. Simpatitzà amb els sectors comunistes, col·laborant amb la publicació “La Voix du Peuple” amb articles en occità. Finalment aconseguí una plaça estable a Mauron de Malavila, a prop de Vilafranca de Roergue.
[post_title] => Capítol 8. "Joan Bodon. Una literatura arrelada a la terra"
[post_excerpt] => Un dels millors autors contemporanis en llengua occitana, de qui es commemora enguany el centenari de la seva mort.
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => capitol-8-joan-bodon-una-literatura-arrelada-a-la-terra
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2020-04-30 20:13:35
[post_modified_gmt] => 2020-04-30 18:13:35
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://old.caoc.cat/?p=14009
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
)
[post_count] => 1
[current_post] => -1
[before_loop] => 1
[in_the_loop] =>
[post] => WP_Post Object
(
[ID] => 14009
[post_author] => 2
[post_date] => 2020-04-27 14:41:26
[post_date_gmt] => 2020-04-27 12:41:26
[post_content] =>
No és l’objectiu d’aquest article escriure una
extensa biografia d’en Joan Bodon. Amb motiu del centenari del seu naixement
aquest any, el CAOC organitzarà actes (tan aviat sigui possible) per a
rememorar la vida i obra d’aquest gran escriptor, on podreu aprofundir
abastament en la seva figura amb l’ajut de grans estudiosos.
"Lo libre dels grands jorns" de Joan Bodon.
En Joan Bodon és un dels principals escriptors de la
literatura occitana contemporània. Nasqué l’any
1920 a Crespinh (on hi ha a la seva casa nadiua un museu dedicat a la seva vida
i obra), a prop de Rodés, i als dotze anys, i precisament quan encara
estudiava, conegué l’obra de l’escriptor i abat Justin Besson (1845-1918),
sobretot el seu poema èpic “D’al brèç a la tomba” (1892) i començà la seva
passió per la literatura i per la llengua occitana.
A l’Escòla Normala a Rodés, on estudiava per a
professor, conegué l’any 1938 l’escriptor Enric Molin, amb qui mantingué una
amistat i una relació epistolar durant més de trenta anys, i qui veient les
bones aptituds literàries d’en Joan Bodon, l’animà a escriure. En aquella època
començà a publicar alguns poemes en la premsa local.
Si bé acabà els seus estudis l’any 1940, la situació
política del moment trasbalsà els seus plans. Com molts altres joves es veié
obligat a marxar a Alemanya per a realitzar el Servei de Treball Obligatori,
una mena de prestació laboral obligatòria a les fàbriques alemanyes, que els
nazis imposaren als joves de França durant l’ocupació i que fou acceptada pel
règim col·laboracionista de Vichy. Els nazis l’enviaren a Breslau, a Polónia.
Les males condicions de vida i els horrors de la guerra marcaren el caràcter
d’en Joan Bodon, fins que fou alliberat per l’Exèrcit Roig de la Unió Soviètica.
Acabada la guerra, recuperà el seu ofici de professor, però fou destinat a exercir de mestre rural de manera provisional i itinerant. A Durenca, també a prop de Rodés, l’any 1946 conegué la seva muller, Camilha Vida, també professora, amb qui tingué sis fills. Simpatitzà amb els sectors comunistes, col·laborant amb la publicació “La Voix du Peuple” amb articles en occità. Finalment aconseguí una plaça estable a Mauron de Malavila, a prop de Vilafranca de Roergue.
No és l’objectiu d’aquest article escriure una
extensa biografia d’en Joan Bodon. Amb motiu del centenari del seu naixement
aquest any, el CAOC organitzarà actes (tan aviat sigui possible) per a
rememorar la vida i obra d’aquest gran escriptor, on podreu aprofundir
abastament en la seva figura amb l’ajut de grans estudiosos.
“Lo libre dels grands jorns” de Joan Bodon.
En Joan Bodon és un dels principals escriptors de la
literatura occitana contemporània. Nasqué l’any
1920 a Crespinh (on hi ha a la seva casa nadiua un museu dedicat a la seva vida
i obra), a prop de Rodés, i als dotze anys, i precisament quan encara
estudiava, conegué l’obra de l’escriptor i abat Justin Besson (1845-1918),
sobretot el seu poema èpic “D’al brèç a la tomba” (1892) i començà la seva
passió per la literatura i per la llengua occitana.
A l’Escòla Normala a Rodés, on estudiava per a
professor, conegué l’any 1938 l’escriptor Enric Molin, amb qui mantingué una
amistat i una relació epistolar durant més de trenta anys, i qui veient les
bones aptituds literàries d’en Joan Bodon, l’animà a escriure. En aquella època
començà a publicar alguns poemes en la premsa local.
Si bé acabà els seus estudis l’any 1940, la situació
política del moment trasbalsà els seus plans. Com molts altres joves es veié
obligat a marxar a Alemanya per a realitzar el Servei de Treball Obligatori,
una mena de prestació laboral obligatòria a les fàbriques alemanyes, que els
nazis imposaren als joves de França durant l’ocupació i que fou acceptada pel
règim col·laboracionista de Vichy. Els nazis l’enviaren a Breslau, a Polónia.
Les males condicions de vida i els horrors de la guerra marcaren el caràcter
d’en Joan Bodon, fins que fou alliberat per l’Exèrcit Roig de la Unió Soviètica.
Acabada la guerra, recuperà el seu ofici de professor, però fou destinat a exercir de mestre rural de manera provisional i itinerant. A Durenca, també a prop de Rodés, l’any 1946 conegué la seva muller, Camilha Vida, també professora, amb qui tingué sis fills. Simpatitzà amb els sectors comunistes, col·laborant amb la publicació “La Voix du Peuple” amb articles en occità. Finalment aconseguí una plaça estable a Mauron de Malavila, a prop de Vilafranca de Roergue.